TÈCNIQUES NARRATIVES

Durant aquest primer trimestre, hem treballat les tècniques narratives. Hem pogut veure la història i el discurs: la història és la successió de fets que duen a terme uns personatges en un temps i un espai determinats. La història es pot presentar de diferents maneres amb diferents elements. Tots aquests elements són aspectes del discurs.

        Tot seguit, també hem estat observant l'estructura bàsica d'un text narratiu. Es compon per:

• Plantejament de l'acció: és la part on s'exposa el temps, l'espai, el protagonista i l'inici de l'acció.
• Nus o desenvolupament: és la part en la que s'esdevenen els fets principals que viu el protagonista,
• Desenllaç de la història: on hi ha la resolució del conflicte argumental.

Per últim, treballar el punt de vista i les veus de la narració. La història pot ser narrada de manera diferent segons el seu punt de vista:

• PUNT DE VISTA INTERN.  El narrador és situat dins la història i narra la seva visió particular dels fets. En aquest cas, el narrador pot ser intern protagonista o bé un personatge secundari (testimoni). Freqüentment, és redactat en primera persona.
• PUNT DE VISTA EXTERN. El narrador no participa en l'acció, narra els fets des de fora i habitualment està escrit en tercera persona. S'hi poden diferenciar dos casos, el narrador extern objectiu, que presenta el que percep del món exterior i no té accés al món interior dels personatges, i el narrador extern omniscient, que és el que té un coneixement complet de tot el que fan i el que pensen els personatges.

A partir d'aquesta informació, vam crear un text on vam fer l'ús del narrador extern omniscient. Es tractava de redactar un text a partir d'una frase donada per la professora. Aquí us adjunto uns exemplars:

FRASE DONADA: "La Cèlia va posar la mà al pany daurat de la porta i va respirar profundament."

PORTA A UN ALTRE TEMPS 

La Cèlia va posar la mà al pany daurat de la porta i va respirar profundament.

Va esperar uns instants intentant reunir el valor necessari per entrar. Poc a poc, va anar obrint la porta antiga i sorollosa d’aquella antiga casa abandonada feia anys .

Quan va tenir la porta entreoberta, de sobte, va caure un llamp just al jardí descuidat de l’entrada.

Amb gran esglai va entrar ràpidament a l’interior i just al tancar la porta, amb cara de sorpresa va pensar: Com podia ser que una casa que havia estat abandonada feia anys conservés l’aspecte intacte d’una casa ben cuidada del segle XX? Amb un gran rellotge en una de les parets, uns sofàs antics però ben cuidats, com acabats d’estrenar, una catifa que, pel seu aspecte,  va deduir era d’un valor.

Tot seguit, va pensar que havia tingut sort; la casa era menys terrorífica del que havia pensat, però just en aquell moment la veu d’un home va sortir de la cuina.

Biel Aran 4A

“La Cèlia va posar la mà al pany daurat de la porta i va respirar profundament.”

De cop, va aturar-se ben espantada. Pensava:  qui pot venir a veure’m a les 22h de la nit d’un dia de pluja intensa? Tenia la mà tremolant i gairebé no podia caminar.

           Tenia el mòbil a la mà, per precaució, per si necessitava contactar amb algú. Resultava que aquell dia estava sola a casa.

           Va anar avançant cada cop més, pas a pas, espantada i insegura, amb la por davant de qualsevol cosa. Van tornar a picar, aquest cop, van fer un cop de porta i van deixar anar un  crit per preguntar si hi havia algú o no. Cada cop, tenia més i més por.

            Finalment, amb valentia, va dirigir-se a obrir la porta. Just quan la va obrir va veure el repartidor de pizza allà, mullant-se sota la pluja. Els nervis l’havien traicionat i van vèncer la memòria. Havia oblidat completament que feia 30 minuts havia demanat menjar a domicili. Va deixar anar aire profundament, va somriure i va tancar la porta.

 Marina Pérez 4A